"UN DETALLE MENOR" de Adanía Shibli
Aquesta novel.la és un veritable exercici literari que sense pretendre encapçalar cap protesta política per la situació Palestina, ens transmet una mica de l’angoixa que allà s’ha viscut i es viu.
Perquè la història està dividida en dues parts. En una primera, narrada en tercera persona, l’escriptora descriu la rutinària vida d’una unitat israelí encarregada de patrullar una zona del desert del Néguev, prop de la frontera amb Egipte per eliminar qualsevol presència que suposara una amenaça. Aquesta part està basada en uns fets històrics que ocorregueren allà per 1948 i que suposaren el segrest, la violació i l’assassinat d’una jove beduïna àrab per part dels soldats d’aquesta unitat militar que la narradora ens descriu. Tot centrant-se en la parsimònia i quotidianitat de les accions d’higiene personal del cap del destacament, Adania ens transmet l’atmosfera opressora i asfixiant de les calorosos jornades al desert. El macabre acte, que suposa el motor d'arrencada de la segona part de la novel.la, es resol d’una manera ràpida en comparació amb la descripció de la rutina diària de la vida del cap militar del destacament i de la sopor que desprèn la calima en aquell indret.
La segona part del llibre, narrada en primera persona per la protagonista, ocorre vint-i-cinc anys després d’aquell succés. La narradora, d’origen palestí i periodista de professió, decideix investigar aquest fet del passat pel simple fet d’una coincidència de dates. La mort d’aquella jove beduïna esdevé el dia del seu naixement. Aquest detall la duu a transportar-nos a un espai hostil, on hi ha bombardejos constants, limitacions de moviment i silenci. A un territori palestí ocupat pels israelians.
Malgrat la història i el context on es desenvolupa l’argument de la vida d’ambdues dones, l’escriptora no fa cap al.legat polític, ni parla d’ocupació ni d’injustícia. Més bé els dibuixa amb l’ambient que envolta cada pas fet pel territori. Tot açò fa que la lectura de cada capítol siga capciosa i angoixant, tot transportant-nos,fins i tot, a les olors pudents i insistents d’aquella zona que vol amagar sota la catifa de les runes, la memòria del poble palestí.
El final de la segona part amolla un cabàs de realitat al lector. El detall que fa detonar el destí de la jove palestina de Ramala, torna a banyar de quotidianitat l’existència en els territoris ocupats, on la mort forma part de la vida i sol estar tan a prop que fins i tot la trobes escarbant-te les butxaques.