I. ANTECEDENTS
EL COMENÇAMENT DELS CLUBS D’AMICS DE LA UNESCO
Els Clubs d’Amics de la UNESCO iniciaren la seua vida en els darrers anys del franquisme, quan més forta era la constestació social, política i cultural, ja que el règim començava a sofrir la pressió dels obrers, estudiants, institucions culturals i d’una bona part de sectors de l’Esglesia Catòlica, que abans havia estat el seu pilar més ferm. Tanmateix, el sistema, encara que ferit, no estava del tot mort, de manera que clavava les seues últime cuades i actuava quasi sempre amb intensa repressió sense cap mena de contemplacions.
És clar que l’essència o raó de ser dels Clubs de la UNESCO, evidentment els seus objectius principals, a banda de ser culturals i d’aconseguir una major defensa dels Drets Humans per tot el món, mitjançant la difusió de l’educació, la ciència, l’art i la cultura, també erem polítics, ja que allí s’aglutinaren els més importants partits polítics de la clandestinitat: comunistes, socialistes, socialdemòcrates, democratacristians, anarquistes entre d’altres, que feren un front comú d’oposició cultural i política davant d’un règim franquista que començava a caure pero que no acava mai de desapareixer del tot.
A Alcoi, la primera temptativa de fundació del Club d’Amics de l UNESCO es va produir el 8 d’agost de 1966, i va estar protagonitzada per un grup d’escriptors, artistes i intel.lectuals que seguint l’exemple dels Clubs que ja hi havia a Madrid, Barcelona i Alacant pretenien crear-ne un de propi per a la nostra ciutat. Aquest intent, signat per Manuel Rodriguez, metge, Jordi Valor, escriptor, i Ismael Belda, escultor, fou rebutjat pel Govern Civil d’Alacant.
En l’Arxiu Provincial d’Alacant, en la secció dedicada al Club d’Amics de la UNESCO es troben la sol.licitud que conté l’acta de fundació i el text complet dels estatuts. Aquesta instància va ser rebujada pel Governador Civil i, pertant, l’associació no va ser legalitzada.